Una dona a Jerusalem, A.B. Yehoshua

Aquesta és una lectura que atrapa des de l'inici. Quan vaig començar a llegir, tot i que en la primera pàgina ja ho diu ben clar, no em podia arribar a imaginar que aquella aprent simple història pugués arribar tan lluny.
La prosa és àgil gràcies als diàlegs, les breus descripcions i les frases curtes que marquen el temps de l'acció. A mida que es van passant pàgines la trama va agafant força i va creant i desvetllant nous i vells misteris. I en aquest punt la lectora s'està divertint tant que els companys de seient del metro la miren amb indiferència i continuen absents i alients a uns personatges que no es diuen pel seu nom de pila sinó que es designen pel càrrec que ocupen dins de l'empresa on treballen o per la manera de ser. Així els autèntics protagonistes són el cap de Recursos Humans i la dona de la neteja, i enmig de la narració aniran desfilant la secretària de direcció, l'encarregat del torn de nit, el cònsul, l'escurçó, el sergent, el fotògraf, el noi... Crec que aquest distanciament afavoreix la crítica social ímplicita i juga amb l'anonimat de les persones, dels habitants de Jerusalem. Precisament l'anonimat d'una dona que ha estat víctima d'un atemptat és l'element que desencadena el motiu de l'argument. Hi ha un moment en la narració que a la fi se sap el nom d'aquesta dona, el seu origen i els motius pels quals la van du a voler viure a Jerusalem -una ciutat tan perillosa, com afirma més d'un personatge- i a partir d'aquí és quan es trenca l'anonimat, però només de la persona anònima i en cap cas dels altres personatges que continuaran anònims fins al final. Però no només en aquest aspecte hi rau la crítica a la societat hebrea, hi ha més situacions i altres detalls que el lector anirà descobrint. No cal, doncs, que desvetlli més conclusions...
Bona lectura!

http://www.proa.cat/ca/llibre/una-dona-a-jerusalem_9952.html

3 hores i 16 dies

Un bonic ram de flors dins d'una gerra que fins fa pocs dies corria per casa em recorda que he passat quaranta-vuit hores d'aquest mes de juliol parlant amb persones que amb prou feines conec. I al mateix temps elles ben poca cosa saben de mi. I algú ens podria preguntar: -I de què heu parlat tantes hores? Perquè en 48 hores us podeu haver explicat vida i miracles!


Doncs, com sempre, de noms, números, grafies, tomàquets, presents, estovalles... res de l'altre món! Per a mi, esclar, perquè per a ells cada dia que passava anaven descobrint coses noves i el més important: acabaven pronunciant noves combinacions de paraules que conformaven tota una altra dimensió dins del seu cap. Tota una altra manera de veure el món s'obria davant la seva ment. I per a mi, sempre era la mateixa història? És clar que no. Per a mi era un nou repte. Cada vegada que aquestes divuit o dinou persones, depenia del dia, aprenien un mot o pronunciaven tota una frase seguida era com una petita victòria, com un petit moment de plaer. Alguna cosa em deia que la suada d'aquell capvespre estava servint d'alguna cosa.


I sort que en vaig tenir, per què no reconèixer-ho, del "Digui, digui", una bona troballa que ens facilitava la comprensió entre ambdues parts. Com podien ser una troballa, un seguit de videos del anys 80? No només aquestes persones desconegudes era la primera vegada que veien aquelles imatges, una servidora també. I després de generacions i generacions de senyors i senyores, de nois i noies rient i aprenent coses noves amb aquells divertits personatges, algú en aquest petit país també hauria sentir una petita satisfacció semblant a la que he pogut sentir jo aquests dies d'estiu... I ara, aquestes persones, quaranta-vuit hores menys anònimes per a mi i jo per a ells, si llegissin aquestes ratlles es preguntarien: -Per què ha escrit gerra la professora i no gerro per designar aquest objecte on diu que hi ha ficat el nostre ram de flors? A la lliçó 3 vam aprendre la paraula gerro i a la lliçó 8 la paraula gerra... Jo els contestaria que no sempre tenim objectes adequats per acomplir unes necessitats i que, en efecte, ja ho heu entès bé, he utilitzat una gerra d'aigua per encabir-hi el vostre bonic ram. No tinc cap gerro prou gran. De totes maneres: moltíssimes gràcies, és un ram preciós!

http://picasaweb.google.es/faustobcn/SantAndreu?authkey=oeBFOlQNCQE