Aquesta és una lectura que atrapa des de l'inici. Quan vaig començar a llegir, tot i que en la primera pàgina ja ho diu ben clar, no em podia arribar a imaginar que aquella aprent simple història pugués arribar tan lluny.
La prosa és àgil gràcies als diàlegs, les breus descripcions i les frases curtes que marquen el temps de l'acció. A mida que es van passant pàgines la trama va agafant força i va creant i desvetllant nous i vells misteris. I en aquest punt la lectora s'està divertint tant que els companys de seient del metro la miren amb indiferència i continuen absents i alients a uns personatges que no es diuen pel seu nom de pila sinó que es designen pel càrrec que ocupen dins de l'empresa on treballen o per la manera de ser. Així els autèntics protagonistes són el cap de Recursos Humans i la dona de la neteja, i enmig de la narració aniran desfilant la secretària de direcció, l'encarregat del torn de nit, el cònsul, l'escurçó, el sergent, el fotògraf, el noi... Crec que aquest distanciament afavoreix la crítica social ímplicita i juga amb l'anonimat de les persones, dels habitants de Jerusalem. Precisament l'anonimat d'una dona que ha estat víctima d'un atemptat és l'element que desencadena el motiu de l'argument. Hi ha un moment en la narració que a la fi se sap el nom d'aquesta dona, el seu origen i els motius pels quals la van du a voler viure a Jerusalem -una ciutat tan perillosa, com afirma més d'un personatge- i a partir d'aquí és quan es trenca l'anonimat, però només de la persona anònima i en cap cas dels altres personatges que continuaran anònims fins al final. Però no només en aquest aspecte hi rau la crítica a la societat hebrea, hi ha més situacions i altres detalls que el lector anirà descobrint. No cal, doncs, que desvetlli més conclusions...
Bona lectura!
http://www.proa.cat/ca/llibre/una-dona-a-jerusalem_9952.html
La prosa és àgil gràcies als diàlegs, les breus descripcions i les frases curtes que marquen el temps de l'acció. A mida que es van passant pàgines la trama va agafant força i va creant i desvetllant nous i vells misteris. I en aquest punt la lectora s'està divertint tant que els companys de seient del metro la miren amb indiferència i continuen absents i alients a uns personatges que no es diuen pel seu nom de pila sinó que es designen pel càrrec que ocupen dins de l'empresa on treballen o per la manera de ser. Així els autèntics protagonistes són el cap de Recursos Humans i la dona de la neteja, i enmig de la narració aniran desfilant la secretària de direcció, l'encarregat del torn de nit, el cònsul, l'escurçó, el sergent, el fotògraf, el noi... Crec que aquest distanciament afavoreix la crítica social ímplicita i juga amb l'anonimat de les persones, dels habitants de Jerusalem. Precisament l'anonimat d'una dona que ha estat víctima d'un atemptat és l'element que desencadena el motiu de l'argument. Hi ha un moment en la narració que a la fi se sap el nom d'aquesta dona, el seu origen i els motius pels quals la van du a voler viure a Jerusalem -una ciutat tan perillosa, com afirma més d'un personatge- i a partir d'aquí és quan es trenca l'anonimat, però només de la persona anònima i en cap cas dels altres personatges que continuaran anònims fins al final. Però no només en aquest aspecte hi rau la crítica a la societat hebrea, hi ha més situacions i altres detalls que el lector anirà descobrint. No cal, doncs, que desvetlli més conclusions...
Bona lectura!
http://www.proa.cat/ca/llibre/una-dona-a-jerusalem_9952.html